El Primer de
maig arriba marcat pels efectes econòmics de la pandèmia. A Ripollet és també
el primer Dia del Treballador després del tancament de Sintermetal, l’empresa
amb més treballadors del municipi, un símbol de la indústria local i comarcal.
Són evidents
els danys que el 2020 ha fet a sectors importants com el comerç o la
restauració. Però estaria bé que no amaguessin una tendència iniciada fa més
anys i que sembla no tenir aturador, la pèrdua de la indústria. Un fenomen que
preocupa a tota Catalunya, especialment al Vallès i que patim també a
Ripollet. La indústria és sinònim de llocs de treball estable, de producció i
de valor afegit.
Al 2006,
abans de l’anterior crisi, la indústria generava el 36% dels llocs de treball
al nostre municipi. Al 2010 la seva importància ja havia baixat fins al 30%.
Ara amb prou feines arriba al 20%. La reindustrialització fa anys que està
sobre la taula de totes les administracions però fins ara els plans, les
estratègies i els acords no han estat prou efectius com per evitar un canvi
que és cada cop més evident als nostres polígons. Augmenten les naus buides,
sense activitat, i els polígons amb milers de treballadors entrant i sortint de
les fàbriques s’estan convertint en centres logístics i de distribució, amb més
camions i menys persones.
L’amenaça de
la deslocalització
El president
del comitè d’empresa de Sintermetal, José Beltrán, reclamava el passat mes de
desembre al Parlament de Catalunya un compromís explícit als grups polítics
per a la “reindustrialització”. Un procés que no serà senzill.
Beltrán considera que no hi ha res a fer si no s’actua per retenir aquí a les
empreses i es posen impediments a la deslocalització. Apunta que no es pot
permetre que una empresa segueixi venent aquí sense cap càrrega els productes
fets en països on no es respecten els drets laborals ni hi ha cap control dels
efectes en el medi ambient, “no es pot seguir permetent aquesta
desigualtat”. Ho han patit de prop. La producció de Sintermetal, on ara
només queden naus buides, s’ha traslladat a l’Índia. Beltran assenyala que com
a consumidors “tots som culpables perquè sempre volem comprar els
productes més barats” però apunta que “els qui ho haurien d’evitar
són els estats”.
👉 Leer el articulo completo.. Texto completo
